El gos és conegut com “el millor amic de l’home”, però t’has preguntat mai com va començar aquesta connexió tan especial entre humans i cans? La relació entre ambdues espècies no només és profunda, sinó també antiga, complexa i ha evolucionat al llarg de milers d’anys. Aquesta amistat mil·lenària ha modelat el comportament del gos modern i també ha influït en l’evolució social de l’ésser humà.
Un origen compartit en la prehistòria
S’estima que la domesticació del llop, avantpassat del gos, va començar fa més de 15.000 anys durant el Paleolític. Les primeres trobades entre humans i llops salvatges es basaven en la conveniència mútua: els llops s’acostaven als campaments humans buscant restes de menjar, i els humans es beneficiaven de la seva presència com a sistema d’alerta i protecció.
Amb el temps, els llops menys agressius i més socials van començar a conviure amb els humans, donant lloc als primers gossos domesticats.
Una aliança que va més enllà de la utilitat
Tot i que al principi els gossos van poder ser útils com a guardians o caçadors, la relació va evolucionar cap a un vincle emocional. El gos va passar a formar part del nucli familiar humà. Pintures rupestres i enterraments cerimonials on s’han trobat restes de gossos al costat d’humans evidencien el respecte i l’afecte que ja se’ls tenia fa mil·lennis.
Evolució i enteniment mutu
Un dels aspectes més fascinants d’aquesta relació és que humans i gossos han coevolucionat. És a dir, els seus cervells i comportaments s’han desenvolupat en sintonia. Estudis actuals mostren que els gossos poden entendre gestos humans, com assenyalar amb el dit. A més, quan un humà i un gos es miren als ulls, ambdós alliberen oxitocina, l’hormona de l’aferrament, igual que passa entre una mare i el seu fill.
Una connexió que segueix creixent
Avui dia, els gossos no són només mascotes: són companys terapèutics, guies i un membre més de la família. Aquesta relació, que va començar per necessitat, ha evolucionat cap a una de les formes més pures d’amistat entre espècies.
