El gos és conegut com “el millor amic de l’home”. Tanmateix, aquesta relació no va aparèixer de cop. De fet, el vincle entre humans i gossos s’ha construït al llarg de milers d’anys i continua evolucionant avui dia.
Un origen compartit en la prehistòria
Fa milers d’anys, durant el Paleolític, humans i llops van començar a interactuar. Al principi, els llops s’acostaven als campaments humans buscant restes de menjar. A canvi, els humans es beneficiaven de la seva presència, ja que els llops actuaven com a sistema d’alerta i protecció.
Amb el temps, els llops més tranquils i socials es van quedar a prop dels humans. Com a resultat, aquests animals es van adaptar a la vida humana i van donar lloc als primers gossos domesticats.
D’una relació útil a un vincle emocional
Inicialment, els gossos ajudaven en tasques com la caça o la vigilància. No obstant això, aquesta relació va anar més enllà de la utilitat. A poc a poc, els gossos es van convertir en companys i membres de la família.
Per exemple, les pintures rupestres i els enterraments antics mostren que els gossos ja rebien afecte i respecte fa mil·lennis.
Evolució conjunta i enteniment mutu
Un altre aspecte important és la coevolució. És a dir, humans i gossos han evolucionat junts. Per aquest motiu, els gossos poden entendre gestos humans com assenyalar amb el dit.
A més, quan un gos i un humà es miren als ulls, tots dos alliberen oxitocina. Aquesta hormona està relacionada amb el vincle emocional i la confiança.
Una connexió que continua avui
Actualment, els gossos no són només mascotes. També són gossos guia, animals de teràpia i companys fidels. En conclusió, una relació que va començar per necessitat s’ha convertit en una de les amistats més fortes entre espècies.
